Els rumors de les històries de veïnat han arribat
amb dos narradors: la Beti i el Yoshie. Cadascú amb el seu estil, han mantingut
l'atenció de tot l'alumnat de segon en silenci, què només s'ha trencat quan ens
han fet riure, ens han espantat i també ens han sorprès amb els finals de les
trames: un gosset encantador que esdevé rata, un nadó que als tres mesos
descobreix el seu assassí, un terròs de sucre que acaba a terra de les mans
d'un fantasma i un tronc del Brasil que amaga taràntules.
Un any més el Yoshi, un
japonès establert a Barcelona de fa temps, ens ha fet viure amb intensitat les
dues narracions que han estat acompanyades de gestos, crits, xiuxiueig, mímica,
cançons i, fins i tot, ens ha explicat un fragment d'una història en japonès.
Tot un luxe!
Quatre alumnes de 2n d'ESO han redactat la seva pròpia versió de la història "El riu de les set vides" que han escoltat a segona hora, en boca del Yoshie, el narrador japonès del grup Tantàgora, que ha vingut avui a explicar-nos dues llegendes urbanes. Aquí la teniu:
Hi havia una vegada un nen, que cada any estiuejava a casa l'àvia. Un dia, després d'esmorzar, va sortir a passejar i buscar aventura. Va creuar un camp d'arròs, un bosc de bambú i uns turons. I, finalment, va arribar a la vora d'un riu on hi havia un pont de pedra amb el títol: "El riu de les set vides".
A l'hora de sopar , el nen li va explicar a l'àvia el camí que havia recorregut fins arribar a aquell riu. I l'àvia, en sentir el nom del riu va quedar petrificada. Aleshores, el nen va sentir, en boca de l'àvi, què hi havia passat.
Un home molt pobre, molt pobre vivia amb la seva dona . En quedar-se embarassada, l'home va tramar un pla, perquè temia que el futur del nadó seria molt miserable. I per no fer patir ni dona ni fill va embolicar el nen acabat de néixer , va creuar un camp d'arròs, un bosc de bambú, uns turons i va arribar al riu on va llençar el nadó. En tornar a casa, va explicar a tothom que havia tingut un greu accident i que el nen li havia caigut al riu, amb la mala sort que no havia sobreviscut.
Però com que la dona era molt fèrtil, aquest ritual el va haver de repetir cinc vegades més. Fins que a l'arribar el sisè fill, el pare va decidir no "sacrificar-lo".
Un dia que feia molta calor va treure'l a passejar i va arribar fins al riu. Era un vespre amb una nit de lluna plena i, de sobte, el nadó va començar a parlar i li va dir: "Sí pare, avui és una nit preciosa de lluna plena, com les cinc altres nits que em vas llençar en aquest mateix riu".
El pare tot espantat va retornar a casa i encara avui es pregunta si aquell fet va ser un miratge o una realitat.
Anna Corrigüelas, Lia Palmero, Maria Pons i Ivan Pueyo ( 2n ESO Q)
